jueves, 19 de enero de 2012

Dotze.


Quan som enlaire, per exemple, on hi ha boira, 
i hi ha una part a on la mar passa a ser el cel
però no és perceptible; només ho sabem perquè 
ens ho han explicat, però al cap i a la fi,
tot és un.

Quan som en l'aire, la mar passa a ser de núvol, 
aigua d'una textura diferent, aigo amb aire.
Aquí d'alt, s'horitzó de la mar pareixia un llençol
mirant cap a ca nostra; pareixia que poguessis
aixecar la mar amb dos dits i veure ca meva,
molt de sol, però molt de vent.

Ara, és hora d'arribar.

                                                        tres.

No hay comentarios:

Publicar un comentario